Tots sabem la llegenda que diu que una jove donzella va donar a provar una beguda blanca i dolça al Rei Jaume I d’Aragó. Aquest en beure-la i extasiat del bon gust de la beguda va preguntar: “Què és això?, i la donzella li va respondre: “És llet de Xufes”. El Rei en escoltar-ho va replicar dient: “!Això no és llet, això és or, xata!

Aquesta llegenda és molt maca, però la realitat sembla indicar-nos que l’Orxata tal i com la coneixem avui, no va aparèixer com a mínim fins als volts de 1549 any en que Francesc Lluis Castellví (Lluís de la Neu a València), va idear el sistema de produir fred amb la neu. La primera referència escrita de la beguda la trobem en un document de 1729. Abans però, al segle XIII ja es consumia una “llet de xufes” que segurament era l’antecedent de l’actual Orxata.

L’Orxata s’obté mitjançant un procés de transformació de la xufa en beguda:

• Rentat de la xufa per eliminar restes de terra i impureses que porta la xufa del camp. Durant el rentat s’aprofita per desinfectar la xufa amb desinfectant per begudes (aigua clorada).
• Hidratació de les xufes, per tal de s’inflin amb l’absorció d’aigua. Per la hidratació es submergeixen en un bany d’aigua potable. El temps d’hidratació varia en funció de les caracteristiques de la xufa.
• Triturat de la xufa en un molí triturador. Durant el procés s’afegeix aigua, així doncs el resultat és una pasta de xufa triturada.

• Premsat de la pasta obtinguda després de la trituració en unes premses especialment dissenyades per a l’elaboració d’Orxata. Durant el premsat aconseguim separar el líquid (orxata), del sólid (polpa de la xufa).

El liquid obtingut és orxata sense sucre. Afegim la quantitat de sucre que volem.

Seguidament procedim a refredar amb celeritat l’Orxata fins al 2º graus. Un cop freda, ja està llesta pel seu consum.

ASPECTES NUTRICIONALS

L’Orxata té un valor energètic similar a un got de llet o un iogurt.

Hidrats de carbono

Els hidrats de carbono que conté són els propis de la sacarosa en funció de la quantitat afegida, midó i altres monosacárids en petita quantitat.

Lípids

L’ácid oleic és el majoritari i representa el 75% dels ácids grassos. També conté ácid palmític, linoleic, i estaric.

Proteina

La albumina és la proteina amb més presència. Destaquen entre els aminoacids la arginina, ácid glutamic i acid espartic.

Minerals

Potasi, fósofor, magnesi, calci i sodi. En menor quantitat, ferro, zinc i cobre.

Vitamines

ácid fóilic, niacina i tiamina.

També conté polifenoles totals amb una alta capacitat antioxidant lipofilica e hidrofilica.